Compoix Vestric 1491

COMPOIX DE VESTRIC DE 1491

Pierre CASADO (éditeur scientifique)

 

Ce compoix de 1491, en dépôt aux Archives départementales du Gard sous la cote C 1071, est formé de deux cahiers de 40 feuillets chacun; la foliotation n’est indiquée que pour le corpus. L’encre acide a détérioré le papier au niveau des titres de rôle en lettres capitales.

Ce compoix débute par la table des assujettis de trois folios avec des lacunes dans la partie supérieure ; s’ensuit le protocole dans lequel sont déclinés les 12 pans du terroir avec leur valeur foncière et l’assiette du cabal. Nous avons transcrit ce protocole quelques lignes plus bas avec commentaire et notes en occitan. À partir du folio 55 sont déclinés les contribuables qui ne sont pas domiciliés à Vestric, sous l’intitulé L’extima dels extrangiés, à savoir ceux d’UchauAyguas VivasVergessasBoycieyras (Boissière),SolorguesNemse (Nîmes). Au bas du fol° 68, verso, le rédacteur de ce compoix, Anthoni Itié, a établi le certificat de clôture de ce compoix. Le second cahier s’achève avec un texte daté de 1536 en patois de langue d’oïl mêlé de latin concernant les biens nobles. Au regard des mutations notées dans la marge de gauche, ce compoix peut être considéré comme un usuel.

Lorsque les rôles portent un intitulé, celui-ci varie entre averasion(Averasion de Johan Sauri, fol° 55), estima (Estima de Guilhem Ranyé d’Uchau, fol° 69) et presage presache (lo presage de Anthoni Vienes, fol° 69 ; lo presache de Jaumes Fornes, fol° 43).

Ce compoix est rédigé en occitan normé d’une lecture aisée. On trouve quelques occurrences de /-o/ final au lieu de /-a/ final pour les mots féminins. Le rédacteur a systématiquement pratiqué l’agglutination du syntagme una autra (terra) en unautra(terra).

Lexique :

 – Le bâti :
hostal, s. m. ; (hostal en que fa habitassion en lo luoc de Vestric hostal en que habita) ; occitan ostal = "maison".
quaralet, s. m. ; (I quaralet scituat al Broc) ; occitan caralet faisant montre du rhotacisme = casalet, diminutif de casal = "petit bâtiment, proche ou loin de la maison et quelquefois sans toiture, perçu comme une annexe de la maison".

 – L’agraire :
anglet, s. m. ; (bosc tenent en lodich prat compres I petit anglet de desus lo bosc complantat de sauzes) ; occitan anglet= "petit coin de terre".
ayra, s. f. ; (terra et ayra situada eldich territori de las Ayras) ; occitan aira= "aire à dépiquer les céréales".
bosc, s. m., bosses, s. m. pl. ; (bosc tenent en lodich prat compres I petit anglet herms et bosses tenens) ; occitan bòsc = "bois".
canabieyra, s. f. ; (hort et canabieyra al Ort de Bessa); occitan canabièira = "chènevière".
clausada, s. f. ; (lo premier pan et clauzada ; la seguonda clausada ho pan) ; occitan clausada = "subdivision du terroir avec une valeur foncière spécifique" ; synonyme dans ce compoix de pan.

escach, s. m. ; (ung escach de bosc) ; occitan escaisouescach = "morceau".
escachyon, s. m. ; (ung escachyon de terra) ; occitan escachon, diminutif d’escach = "petit morceau".
excandal, s. m. ; (conten III cest. et ne podes fayre excandal ; I terra tenen en lodich hort et ne podes fayre excandal mays que prenguas en miech dos los vallats que son a la volta de ladicha terra et per so que la terra es trop petita) ; occitan escandal = "évaluation".
excayre, s. m. ; (vinha en septz excayres situada a la Costa) ; occitan escaire = "angle, angle droit".
faysa, s. f. ; (dos faysas de terras) ; occitan faissa = "bande de terre".
fijole, s. m. ; (bosc situat el territori de Fuou, se confronta en lo fijole de Vistre Novel ; en lo fijole de Vistre ; prat en territori del Fuou, se confonta en lo fijole de Vistre de dos pars) ; occitan fijòle, sans doute variante de filhòl = "canal de dérivation".
herm, s. m. ; (herms et de bosses tenens) ; occitan èrm = "terrain inculte".
hermas, s. m. ; (una vinha et I hermas) ; occitan ermàs = "grand terrain inculte".
hermet, s. m. ; (ung petit hermet) ; occitan ermet, diminutif de l’occitan èrm = "terrain inculte".

holiveda, s. f. ; (holiveda de pauca valor holiveda mita terra) ; occitan oliveda = "oliveraie".
holivié, s. m. ; (terra et holiviés) ; occitan olivièr = "olivier".
hort, s. m. ; (terra tenen en lodich hort) ; occitan òrt = "jardin".
levado, s. f. ; (confronta an la levado deld. pont en lo Vistre Viel) ; occitan levada = "digue", "levée de terre pouvant servir de chemin".

lista, s. f. ; (I lista de terra longua situada el Gres) ; occitan lista = "bande de terre".
pan, s. m. ; (lo premier pan et clauzada) ; occitan pan= "subdivision du terroir avec une valeur foncière spécifique" ; synonyme dans ce compoix de clausada clauzada.
pertenemens, s. m. ; (I pertenemens de terra) ; occitan pertenement = "ensemble de terres".
pessa, s. f. ; (tres pessas de terras tenens l’una a l’autra) ; occitan pèça = "morceau".
plantier, s. m. ; (I plantier a Bonissols) ; occitan plantièr = "jeune vigne".
prat, s. m. ; (ung autre prat) ; occitan prat = "pré".
sauze, s. m. ; (bosc complanta de sauzes) ; occitan sause = "saule".
terra, s. f. ; (terra situada al Claus de Bialelas ; terra scituada a la Pessina ; la terra de la Luminaria) ; occitan tèrra = "terre, superficie que l’on peut labourer et ensemencer".
vallat, s. m. ; (vallat en miech) ; occitan valat = "petit ruisseau", "fossé".

vinha / vinho, s. f. ; (vinha et herm uno vinho en Quanto Sigalos ; una vinha a Canta Siguala) ; occitan vinha = "vigne".

 – Mesures de superficie :
carta, s. f. ; occitan quarta = "5 ares", environ.
cestayrada, s. f. ; occitan sestairada = "30 ares", environ.

 – Voies et chemins :
androna, s. f. ; (androna en miech) ; occitan androna = "ruelle", "impasse".
cami, s. m. ; (lo cami public perten de Vestric anan ves lo moly de Salelas) ; occitan camin = "chemin".
carriera, s. f. ; (la carriera publica) ; occitan carrièra = "rue", le plus souvent dans ce compoix.

 – Points cardinaux :
dos aura = "du côté nord".

dos colguandos solel colguan = "du côté ouest".
dos levant = "du côté est".
dos vent marin = "du côté sud".

 – Varia :
cappage, s. m. ; (l’an pressat, extimat en cappage 5 S l’an pressat, extimat en cappage monta V S l’an pressat, extimat en cappage la somo de V S) ; occitan capatge = "capitation", dans ce compoix impôt sur le foyer ; synonyme de pressage.
liberal arbitre ; (bosc mes a liberal arbitre situat al Fuou…conten environ I cesteyrada) ; occitan mes a liberal arbitre = "dont la superficie et la valeur ne peuvent être précisées exactement".
aqui metis = occitan aquí meteis = "ici même".

dos, prép. ; (dos lo levant) ; occitan dos = "du côté de".
pressage, s. m. (l’an pressat en pressage la somo de V S ; l’an pressat, extimat en pressage ho cappage 5 S) ; occitan pressatge = "imposition", dans ce compoix sur le foyer ; synonyme de cappage.

Transcription du protocole :
Protocòl d’establiment del compés de la comunautat de Vestric situada dins Camarga, al Nòrd de la comunautat de Vauvert e entre las de Uchau e Vergèsa. Avèm mes entre […] çò que se podiá pas legir per causa de traucs dins lo papièr. Se se pòt veire una influencia francesas dins lo mòt checun (fol° 1, r., linha 8 ; fol° 1, r., linha 16, etc…), aquel tèxt nos porgís un exemple de grafia classica fòrça nomalisada. Los mòts feminins sont notats amb /-a/ final a despart de somo (fol° 2, v., linhas 2, 5). Es de notar la fòrma avost (fol° 1, linha 1) a luòga de agost, evolucion fonetica frequenta aicí e ailí dins lo domeni occitan[1]. Se pòt veire atanben l’emplèc frequent de parasintetics[2] formats amb /a-/ de valor allativa (atrobaras, fol° 1, v., linha 5 ; acomensa, fol° 1, v., linha 6, 25 ; afinis, fol° 2, r., linha 16, 22), factitiva (hapraditz, fol° 1, v., linha 21)  o munitiva (hahordenat, fol° 2, v., linha 9, 12, 15 ). L’autra tendencia que se cal notar es la casi abséncia de /-n/ final aprèp /-i/, /-o/ (cami, fol° 2, r., linhas 2, 3, 4, 5, 25 ; mari, fol° 1, v., linha 11 ; moly, fol° 2 r., linha 21 ; campto, fol° 1, v., linha 16 ; jor, fol° 1, r., linha 3 ; fol° 1, v., linha 16) ; se trapa una sola escasença del manten de /-n/ final (maryn, fol° 2, r., linha 7). Aquò diferís de las resultas de Ronjat[3], que dans lo païs nemausenc s’observa pas la casuda de /-n/ final après /-e/, /-i/, /-o/. Mentretant, segon çò qu’escriviá Ronjat[4], /-n/ se manten aprèp /-a/ (pan, fol° 1, r., linha 12, ; fol° 1, v., linhas 3, 7, 19, 24 ; fol° 2, r. linhas 10, 12, 18, 22, 24).

 

Fol° 1, recto
§  « L AN MIL IIII C
§ LXXXXI ET LO

§  Primie jor del mes d’avost sont ajustatz los
§ homes et prodomes del luoc de Vestric per en-

§ trependre[5] et fayre averassion novela a causa

§ de la talhas reclas[6]et autras causas que venont

§  a fayre sobran[7]an lodict luoc de Vestric et

§ autras per so que ung checun pague segon la

§ fecultat et possibilitat de sos bens mobles et

§  in mobles ensins que costuma rassonabla porta
§ et pot portar. Et premieyrament se sont

§ dextratz et mesuratz del dextre de XVI pans,

§ ne botan C a la cesteyrada, cayratz desenduts[8]et

§  demenuys[9]en una corda senhada et asen
§  asenasintelada[10]et messurada tiran XX canas
§ cayradas et devezida en quatre partidos, checune

§  partida fazen una carta valen XXV dextres cayratz
§ mesuratz et dextratz per me Anthoni Itié

§ autrament appelat Domergue del luoc de

§ Combas dextrayre jurat. Aliis et qualibus, ay dextrat

§ et mesurat enbe Micolau Boet jurat, tiran de

§ ves ung cap la corda lialament et justa, et

§  facha la ley comuna tan a l’un que a l’autre.
§  Item sapias que totas las ribas tan de vinhas
§ que terras et de tot autre territori es passat

§  sot la corda a messura justas a la fina   

Fol° 1, verso
§  desenduda[11]dels vallatz[12], lasquallas ribas son
§  totas passadas en […][…] de tot lo territori
§ et dels pans et de las clauzadas de desot

§ expressas et [compartidas], loqual territori an

§  compa[rtit] de XII partid. como atrobaras
§ de sot per [esscrit]. Et premieyrament acomensa.

§  Item lo premier pan et clauzada tan vinhas,
§  terras, pratz del Mas de Vierelas[13]seguen la
§  carrieyra anant ves lo Cros de la Roca[14]entro
§  a Prat Viel de Monssorde Vestric tiran ves

§ vent mari entro a la carrieyra desot la terra

§ de Jaumes de Lom et de aqui perten seguen

§  la carrieyra herma entro al cap de la Leca[15]
§  et de aqui parten tot jor seguen la carrieyra
§ herma entro el cap de la Leca. Et de aqui

§  tot jor seguen lad. carrieyra entro el Pont
§ de Fornibocha[16]. Et deld. Pont de Fornibocha

§  seguen la carrieyra herma entro el campto[17]
§ de Mas de Vierelas. Et aqui finis lod. pan

§ et l’an extimat X S per cestr.

§  Item totz los pratz hapraditz ho que sien
§ ne hon que non que sien en la juridiction ho

§ resort de Vestric que paguont X S per cestr. I

§  Item la seguonda clausada ho pan acomêsa
§  acomensa et part del mas de Vierelhas
§  seguen la carrieyra de la Banharie[18]fins al
§  terme que es el miech de la carrieyra pres

 Fol° 2, recto
§ de la terra de Jaumes Arquant de Uchau et

§  terme a drecha linha al grant cami de
§ Monppellier hont a un terme sus lod. cami

§  et de aqui sot lo grant cami entro al cami
§ de la Partidas de Vestric et de Vergessas.
§  Et de aqui pren lo cami de lasdasPartidas jos
§ vent maryn et pren una carrieyra vielha

§ que part de la Partidas fins al cap de la Leca

§  entro a la terra de Jaumes de Lom e haqui
§  afinis la dicha clausada ho lod. pan et l’an
§ extimat a IX S per cestr tan vinhas que terras. II

§  Item lo ters pan es parten de la carrieyra
§  del Vialh[19]seguen la carrieyra anan ves la
§ Lona de las Traucz[20]et de aqui s’en va en

§ Pratz Novels et deld. Pratz se enten[21]entro

§  a las Partidas de Uchau[22]et aqui afinis lod.

§ pan et l’an extimat VII S per cestr. III

§  Item lo quart pan ho clausada es tot
§  lo Gres[23]de la carrieyra de la Lona de
§  las Traucz en bas finis a las Partidas de Vestric
§  et de Vergessas entro el moly de Sallelas[24]
§ et aqui afinis lodich pan et l’an pressat

§ et extimat III S m.[25]per cesteyrada. IIII

§  Item lo Vme pan tan vinhas, terras, holivedas
§  del Grant Cami en sus estatz extimatz per
§ cestayrada VII S. V

§  Item tostz los hermes de guarrigua son estat
§ extimatz I S per cestr. et que quant se rompran

§  que pagon per terra ho VI d. VI   

Fol° 2, verso
§  Item tostz los bosses de guarigua son
§ estatz extimatz et pressatz la somo de II S.

§ per cestayrada. VII

§ Item totz los bosses de ribieyra son estatz

§ extimatz et pressatz la somo de VII S per cestr. VIII

§  Item totz los herms de ribieyra son estatz
§ extimatz III S m.[26]per cesteyrada et quant se

§ rompran paguon per terra ho per prat. IX

§ Item an hahordenat cap de hostal et

§ per hostals et cappage[27]paguara cada ung
§  V S. X

§  Item an hahordenat que per sinque sincanta
§  bestias de aver menut tan fedas como cabras
§  et se paguara una L[28]XI
§  Item an hahordenat que per cada bestia
§ de armalha[29]et tota autra bestia rossatina[30]

§ grossa que non sie de arayre se pague

§ per checuna al for et pres[31] de trenta bestias
§ Item en sus ung checun delsd. habitans

§ an promes et jurat de tener et obsservar et

§  e ha ben contra non venir. Sic est. XII »

§   

[1] RONJAT, Jules. 1930. Grammaire istorique des parlers provençaux modernes, t. II, fonetica, § 278. Montpellier : Société des langues romanes.
[2] RONJAT, Jules. 1937. Op. cit., t. III, morfologia e formacion dels mòts, §§ 723-727.
[3] RONJAT, Jules. 1930. Op. cit., t. II, fonetica, § 385.
[4] RONJAT, Jules. Op. cit.
[5] Sic, per entreprendre.
[6] reclas, var. de reglas = "règla" ; français = "règlement", "impôt dû".
[7] Pas aisit de legir : sobran ? = "d’una valor tròp enauçada" ; français "d’une valeur excessive".
[8] desenduts = "raportats".
[9] demenuys = "reduits".
[10] asintelada = "etalonada".
[11] a la fina dessenduda = "juscas al mai fons dels valats".
[12] Pas aisit de legir.
[13] Dins lo cadastre de Vestric de 1831, Vialere (sect.B2), tenement ; dins lo cadastre d’Uchau de 1831, Mas-Vialere (sect.Cu), mas.
[14] Dins lo cadastre de Vestric de 1831, Cros de Guiraud (sect.B2), tenement.
[15] Luòc inconegut.
[16] Luòc inconegut.
[17] Legir canto(n).
[18] Luòc inconegut.
[19] Dins lo cadastre de Vergèsa de 1832, Le Vial (sect.Du), tenement.
[20] Dins lo cadastre de Vergèsa de 1832 La Lonne (sect.Du), tenement.
[21] se en ten : legir se enten = "s’esten".
[22] Dins lo cadastre de Uchau de 1831, Fossé des Parties (sect.B1, B2), robina.
[23] Dins lo cadastre de Vestric de 1831, Le Gres de la Palus (sect.B2), tenement.
[24] Dins lo cadastre de Vergèsa de 1832, Grès de Sarelle (sect.E1), tenement ; dins lo cadastre de Vestric de 1831, Sarelle (sect.Cu), tenement.
[25] m. : legir mièg.
[26] m. : legir mièg.
[27] cappage = "capatge", fr. "capitation".
[28] t. : legir tornésa.
[29] armalha es de dire "buòus", "vacas".
[30] bestia rossatina es de dire  "ases, cavalas, muòlas que servissián per lo carreg".
[31] al for et pres = "al taus e pretz".

Commune du compoix
Période
Département

Theme by Danetsoft and Danang Probo Sayekti inspired by Maksimer